(ARP) L'ivrico, ma lengoua construita
La lengoua est oncora en cors de crèacion, les enformacions ci-aprés povont changiér a tot moment.
Histouère
L'ivrico est una lengoua vasconica, de la méma familye de lengoues que lo bâsco. Céla lengoua dèscend de l'ibèro, prègiê diens lo nôrd-èst de la pènensula ibèrica a la fin du 1er milènèro avant JC. U 4° sièclo avant JC, un groupo d'ibèros sont alâ s'enstalar en Savouè, lor lengoua at dèrivâ avouéc lo temps et at fêt l'ivrico d'houi.
L'ivrico s'est èpatâ sur d'ôtres règions mas est totjorn rèstâ minorisâ pœr les ôtres lengoues prèsentes locâlament (gôlouès, latin, arpitan, francês, tuche, italien). Y'ora, y'est prègiê en Savouè, alentorn du Lèman, en Valês puis en Vâl d'Oûta. É y at ètot de comunôtâts ivriques diens les viles de Liyon, Geneva, Turin, Losena puis Grenoblo. Una petita diaspora est prèsente ètot diens lo Payis Bâsco, a Donostia surtot. L'ivrico at aviu ètâ prègiê a Fribôrg, diens les Grisons puis lo Pièmont, mas céles comunôtâts ont ètâ dètruites. L'ivrico est prègiê pœr environ 22 000 pèrsones, nombro qu'at dèscendu en 2 sièclos, mas qu'est stâblo dapuis pas grand-temps.
Y'ora la vila onte qu'é y at lo plus d'ivricos est Vilorbana : é y at una comunôtât d'a pou prés 4 000 ivricos, basiê diens lo quartiér des Buèrs, mas pas plus que 2 000 pèrsones ont gouardâ la lengoua. Lor variètât est l'ivrico du Velin. Les enformacions ci-aprés concèrnont unicament céta variètât.
Fonologia
Voyèles
Voyèles toniques | D'avant | Centrâles | D'arriére |
---|---|---|---|
Clôses | i y | u | |
Mi-clôses | e | ɘ | o |
Mi-uvèrtes | ɛ | ɔ | |
Uvèrtes | ä |
Voyèles atones | D'avant | Centrâles | D'arriére |
---|---|---|---|
Quâsi-clôses | ɪ ʏ | ʊ | |
Mi-clôses | ɘ | ||
Mi-uvèrtes | ɛ | ɔ |
Voyèles nasâles fôrtes | D'avant | Centrâles | D'arriére |
---|---|---|---|
Clôses | ɪ̯̃ẽ | ɤ̯̃ʊ̃ | |
Mi-clôses | ʏ̃ɘ̯̃ | ||
Uvèrtes | ɛ̯̃œ̃ | ɑ̃ʌ̯̃ |
Voyèles nasâles fêbles | D'avant | Centrâles | D'arriére |
---|---|---|---|
Clôses | ɪ̃ | ɤ̃ | |
Mi-clôses | ɘ̃ | ||
Uvèrtes | ɛ̃ | ʌ̃ |
Consones
Consones | Labiâles | Dentâles | Alvèolêres | Palatâles | Vèlêres |
---|---|---|---|---|---|
Nasâles | m | n | ɲ | ||
Oclusives | p b | t d | k g | ||
Fricatives longues ou africâyes | fː vː | θː | ʃː ʒː | xː | |
Fricatives cortes | f v | θ | s | ʃ ʒ | x |
Spirentes | ɥ | ð̞ | j | w | |
Roulâyes | r | ||||
Latèrâles | l |
Fonotactica
La structura de la silaba est (C)(C)(S)V(S)(C)(C), avouéc C por les consones non-spirentes, S por les spirentes /w/ /j/ et /ɥ/ puis V por les voyèles. Quand dues silabes sont en contâct, jamês plus de 3 consones non-spirentes povont se tochiér. Una fricativa longa compta por 2, et est rârament en contact avouéc una ôtra consona. U contrêro, é y at gins de rèstriccion fonotactica sur les spirentes.
Les voyèles atones sont prononciêes muens fôrt que les toniques. Diens los contèxtos enformèls, un amuissament quâsi totâl est pas râro.
Les voyèles nasâles toniques et finâles (dites "fôrtes") sont diftongâyes, pas les ôtres (dites "fêbles").
Por empachiér un hiatus entre dues voyèles, un /ð̞/ (ècrit r entre voyèles) est des fês rapondu. Y'est frèquent diens les dèclinêsons.
/r/ en dèbut de mot et /l/ en fin de mot sont empossiblos. Diens los emprunts, un /r/ iniciâl est sovent changiê en /l/ ou bien en /er/, et envèrsement un /l/ finâl est sovent changiê en /r/.
Los emprunts us lengoues romanes ont sovent una voyèla tonica pletout en fin de mot, mas en ivrico les voyèles toniques sont pletout en dèbut de mot. L'accent tonico pôt étre bogiê sur la pèrmiére silaba ou pas. Diens tuis los câs, les voyèles atones povont étre amuiyes jusqu'a la suprèssion, si cen fêt pas de groupos de consones trôp mâlèsiês a prononciér. Los [ə] sont plus fâcilement suprimâs que les ôtres voyèles, sinon y'est changiê en /ɘ/ ou bien /ä/. É pôt y avêr de mètatèses por fâre la prononciacion plus èsiêe.
Consones finâles
Les consones empossibles en fin de mot sont : /b/, /d/, /g/, /v/, /vː/, /ʒː/, /ð̞/ et /l/. Normâlament, les consones B, D, G et V se disont /b/, /d/, /g/ et /v/, mas en fin de mot, y'est changiê en /p/, /t/, /k/ et /w/. La prononciacion normâla revient si lo mot est continuâ, avouéc una dèclinêson, ou bien si un mot lui est rapondu par darriér.
Los groupos de consones possiblos en fin de mot sont :
- /w/ ou bien /j/, puis una ôtra consona
- /r/ ou bien una fricativa, puis una oclusiva.
Altèrnance vocalica
Châcuna voyèla tonica at un èquivalent atono. O se vêt bien quand dus mots sont jouents por en fâre un ôtro, la silaba tonica rèste totjorn la pèrmiére, adonc la tonica du dusiémo mot devient atona.
Les voyèles nasâles sont les mémes en tonico et atono, et corrèspondont ètot a des proto-voyèles.
Proto-voyèla | Voyèla atona | Voyèles toniques | Voyèla nasâla fôrta | Voyèla nasâla fêble |
---|---|---|---|---|
A | ɔ | ä ɛ ɔ | ɑ̃ʌ̯̃ | ʌ̃ |
E | ɛ | e ɛ i | ɛ̯̃œ̃ | ɛ̃ |
I | ɪ | i | ɪ̯̃ẽ | ɪ̃ |
O | ʊ | ɔ o u | ɤ̯̃ʊ̃ | ɤ̃ |
U | ʏ | y | ʏ̃ɘ̯̃ | ɘ̃ |
Ècritura
L'accent est en gènèrâl sur la pèrmiére silaba, si y'est pas lo câs, é fôt betar un diacritico sur la voyèla tonica. Los diacriticos des voyèles notont totjorn qu'y'est tonico, et povont notar ètot un changement de timbro.
Grafémo | Tonica | Atona | Notes |
---|---|---|---|
a/â | ä | ɔ | ⟨â⟩ note voyèla tonica |
á/è | ɛ | ⟨è⟩ diens los emprunts unicament | |
à/ò | ɔ | ⟨ò⟩ diens los emprunts unicament | |
e/ê | e | ɛ | ⟨ê⟩ note voyèla tonica |
é | i | ||
i/í | i | ɪ | ⟨í⟩ note voyèla tonica |
o/ô | o | ʊ | ⟨ô⟩ note voyèla tonica |
ó | u | ||
ö | ɘ | ɘ | |
u/ú | y | ʏ | ⟨ú⟩ note voyèla tonica |
Grafémo | Voyèla | Notes |
---|---|---|
ei | ɪj | |
ai | ɛe̯ | |
ao | ɑo̯ | diens los emprunts unicament |
au | ow | |
eu | ɪw | |
oa | wo | diens los emprunts unicament |
oe | wɛ | diens los emprunts unicament |
öi | ɘj | |
öu | ɘw | |
iö | jɘ | |
ui | yj~ɥi | |
iu | jy~iɥ |
N majuscula note una consona nasâla que nasalise la voyèla avant
Grafémo | Tonica | Atona |
---|---|---|
aN | ɑ̃ʌ̯̃ | ʌ̃ |
eN | ɛ̯̃œ̃ | ɛ̃ |
iN | ɪ̯̃ẽ | ɪ̃ |
oN | ɤ̯̃ʊ̃ | ɤ̃ |
uN | ʏ̃ɘ̯̃ | ɘ̃ |
Grafémo | Fonémo | Dèbut de mot | Fin de mot | Notes |
---|---|---|---|---|
m/ḿ | m | m | - | ⟨ḿ⟩ note una dè-nasalisacion de la voyèla d'avant |
n/ń | n | n | n | ⟨ń⟩ note una dè-nasalisacion de la voyèla d'avant |
ny | ɲ | ɲ | ɲ | |
p | p | p | p | |
b | b | b | p | |
t | t | t | t | |
d | d | d | t | |
k | k | k | k | |
g | g | g | k | |
f | f | f | f | |
f́ | fː | pf | fː | |
v | v | v | w | |
v́ | vː | bv | - | |
z | θ~ð | θ~ð | θ~ð | |
ź | θː~ðː | tθ~dð | θː~ðː | |
s | s~z | s~z | s~z | |
c | ʃ | ʃ | ʃ | |
ć | ʃː | cʃ | ʃː | |
j | ʒ | ʒ | ʒ | |
j́ | ʒː | ɟʒ | - | |
x | x~ɣ | x~ɣ | x~ɣ | |
x́ | xː~ɣː | kx~gɣ | xː~ɣː | |
u | ɥ | ɥ | - | entre dues voyèles |
y | j | j | j | de fês prononciê plutout [ʒ] |
w | w | w | w | |
rr | r | - | r | |
r | ð̞/r | - | - | /ð̞/ entre dues voyèles, sinon /r/ |
l | l | l | - |
Alfabèt
Les lètres en italico sont céles que sèrvont unicament diens los emprunts.
Les consones avouéc un accent agu font partia de la tradicion ècrita ibèrica, et sont chiér rè-empleyêes diens l'ivrico d'houi. Y'est apelâ bex́lut en ivrico (litèrâlament "ôtro son").
Lètra | Nom |
---|---|
A | a /ä/ |
B | bu /by/ |
C | ci /ʃi/ |
Ć | ći /cʃi/ |
D | da /dä/ |
E | e /e/ |
F | fu /fy/ |
F́ | f́u /pfy/ |
G | ga /gä/ |
H | hak /äk/ |
I | i /i/ |
J | ji /ʒi/ |
J́ | j́i /ɟʒi/ |
K | ka /kä/ |
L | la /lä/ |
M | mun /mʏ̃ɘ̯̃/ |
Ḿ | ḿu /my/ |
N | nan /nɑ̃ʌ̯̃/ |
Ń | ńa /nä/ |
NY | nyi /ɲi/ |
O | o /o/ |
Ö | ö /ɘ/ |
P | pu /py/ |
Q | qo /ko/ |
R | ra /rä/ |
S | sa /sä/ |
T | ta /tä/ |
U | u /y/ |
V | vu /vy/ |
V́ | v́u /bvy/ |
W | vuk /vyk/ |
X | xa /xä/ |
X́ | x́a /kxä/ |
Y | ye /je/ |
Z | za /θä/ |
Ź | źa /tθä/ |
L'ancian sistèmo d'ècritura ibèro pot étre empleyê u luè de l'alfabèt latin, por fâre tradicionél.
Èvolucions fonologiques
Dès l'ibèro vèrs l'ivrico ancian (-400 - 500)
Voyèla | devient | devant |
---|---|---|
a | æ | j ts̺ s̺ |
a | ɑ | r ɾ s̻ w v |
e̞ | e | j ts̺ s̺ w |
o̞ | o | j w |
D'ôtres voyèles sont rapondues, surtot diens los empronts (ɛ et ɔ notament).
D'ense, lo sistèmo a 5 voyèles de l'ibèro (ɐ e̞ i o̞ u) passe a 11 voyèles en posicion tonica (ɐ æ ɛ e̞ e i ɑ ɔ o̞ o u). En posicion atona, é y at 6 voyèles, que sont amuiyes (ɐ e̞ ɪ o̞ ɘ ʊ).
Lo bètacisme caractèristico de la pènensula ibèrica se pèrd : lo fonèmo /v/ aparêt. Vient de /by/, /bw/, /b/ entre dues voyèles dont una fèrmâye, puis /b/ u contact de /r/ ou /ɾ/ : biur > vur, abir > avir.
Lo /b/ est nasalisâ entre dues voyèles pas fèrmâyes : aber > amber.
/k͡j/ puis /t͡j/ fusionont en /c͡ç/ : tia > tśa. /l/ disparêt devant /j/ puis /w/.
Emprunts us lengoues romanes
Diens los emprunts u savoyârd, los groupos CL, GL, FL, PL puis BL palatâlisâs u dèbut dos mots sont rè-adaptâs en /kx/, /kx/, /tθ/, /fj/ puis /vj/ : pllan > fian, cllusa > x́uz.
Diens tot pllen de mots que vegnont de l'arpitan, la voyèla atona finâla disparêt.
Les consones finâles disparues en arpitan sont rapondues : chant > zant, fllanc > źank. Des fês pèrmèt d'èvitar d'homonimos.
Emprunts us lengoues gèrmaniques
Lo W u dèbut dos mots est prononciê /v/ : *warda > vard.
Lo H u dèbut dos mots est pas prononciê, mas est gouardâ a l'ècrit porce qu'y'est prononciê en ivrico du levant : *happja > haf́e.
Morfologia
La nominalisacion dos adjèctifs puis des vèrbos pôt se fâre avouéc un a- u dèbut, que pôrte l'accent tonico. É y at tot-pllen de mots qu'ont de difèrences entre la racina puis lo mot d'houi, lo prèfixo at changiê les èvolucions que s'aplicont u mot : bàc > ambac (baś en ibèro), ćur > atur (tuŕ en ibèro), byir > avir (bir en ibèro).
Se pôt fâre ètot avouéc -ar a la fin : egir > egiar.
L'adjèctivacion se pôt fâre avouéc -a ou bien -i : satir > satirra, aise > aisi, ber > berri.
Les adjèctifs de color se font avouéc -er. Ancianament y'étiêt -(a)ra (vient probablament d'una anciana fôrma du datif), mas la voyèla finâla est tombâye puis lo /ɾ/ s'est durci en /r/ : aiń > ainer, ur > urrer.
Los vèrbos a racina sont composâs d'una racina (lo plus sovent VCV). Por fâre l'enfinitif, on y rapond j- u dèbut puis -r a la fin : àki > jàkir, erto > jertor, ambe > jamber.
Gramère
Dèmonstratifs
Adjèctifs | Senguliér | Pluriél |
---|---|---|
Prôche | or / vor | ok / vrok |
Luen | ur / vur | uk / vruk |
La difèrence entre "prôche" puis "luen" y'est la méma que la difèrence entre "cét" puis "cél" en arpitan.
Les fôrmes avouéc un V u dèbut volont dire "cél(a)/cét(a) mémo", lo V y'est una survivance de *beŕ iniciâl, que pôt étre traduit por "mémo" ou bien "propre", por los pronoms rèflèchis.
Ordro des mots
Avouéc totes ses dèclinêsons, l'ivrico pôt avêr un ordro des mots un pou libro.
- Ordro de bâse : èrgatif - vèrbo - absolutif - rèsto
- Ordro marcâ : emfase - vèrbo - rèsto
- Ordro marcâ avouéc emfase sur vèrbo sentètico : vèrbo enfinitif - vèrbo conjugâ - rèsto
- Ordro marcâ avouéc emfase sur vèrbo prèrifrastico : èlèment dèmonstratif - vèrbo - rèsto
- Nègacion : "es" (nègacion) - vèrbo - rèsto
- Quèstion : "ser" (entèrrogacion) - vèrbo - rèsto
Dèclinêsons
Les dèclinêsons sont pas les mémes si lo mot s'achevone per una consone ou bien una voyèla. A la fusion entre lo mot et sa dèclinêson, é pôt jamès y avêr dues voyèles ni dues consones a la suite. Por y èvitar, una consona ou una voyèla pôt étre rapondua (notâ entre parentèses diens lo tablô).
D'ègzemplos sont balyês avouéc los mots "toc" (lof) puis "àrgi" (lumiére).
Câs | Senguliér | toc- | àrgi- | Pluriél | toc- | àrgi- |
---|---|---|---|---|---|---|
Absolutif | Ø | toc | àrgi | (a)k | tocak | àrgik |
Èrgatif | (y)e | toce | àrgiye | (a)ke | tocake | àrgike |
Datif | (y)i | toci | àrgiyi | (a)ki | tocaki | àrgiki |
Ablatif | (e)t | tocet | àrgit | (a)ket | tocaket | àrgiket |
Locâtif | (i)n(y) | tocin | àrginy | (a)kin | tocakin | àrgikin |
Adlatif | (i)c | tocic | àrgic | (a)kic | tocakic | àrgikic |
Gènitif honorifico | (a)r | tocar | àrgir | (a)kar | tocakar | àrgikar |
Gènitif possèssif | (e)ń | toceń | àrgiń | (a)keń | tocakeń | àrgikeń |
Rècèptif | (a)x | tocax | àrgix | (a)kax | tocakax | àrgikax |
Enstrumentâl | (a)s | tocas | àrgis | (a)kas | tocakas | àrgikas |
Côsatif | (r)egat | tocegat | àrgiregat | (a)tegat | tocategat | àrgitegat |
Sociatif | (r)ekiń | tocekiń | àrgirekiń | (a)tekiń | tocatekiń | àrgitekiń |
Bènèfactif | (r)elań | tocelań | àrgirelań | (a)telań | tocatelań | àrgitelań |
Lo k des fôrmes du pluriél est una survivance de l'ancian mot "ke" (que signifie "et"). Se transfôrme en t diens lo sociatif -(a)tekiń por èvitar dus k a la suita, et cél changement s'at ètâ transmit u côsatif -(a)regat puis u bènèfactif -(a)telań.
Quand lo mot s'achevone per -m, -n ou bien -r, la consona est redoblâye a l'ècrit, por gouardar la prononciacion (la nasalisacion de la voyèle d'avant por -m puis -n, lo son /r/ por lo -r). Ègzemplo : "temban" (enfant) devient "tembannak", "jur" (égoua) devient "jurrak".
É y at una difèrence chiér marcâye entre gènitif honorifico et gènitif possèssif. L'honorifico endique una relacion de lim ou bien d'apartenance come lo possèssif, mas la difèrence y'est que cen s'aplique a de mots que dèsignont quârque chouse qu'y'est a rèspèctar, gènèrâlament tot cen qu'est vivant et les luès gèograficos emportants por la cultura ivrica. Sèrvir lo gènitif possèssif por una chouse que se dêt rèspèctar y'est possiblo mas considèrâ come una ensulta.
Ègzemplo : "bekeń toc a" = "l'uely du lof" (possèssif), "belecar toc" = "l'enfant du lof" (honorifico), "tocar baiser" = "lo lof du bouesc" (honorifico).
La difèrence entre los gènitifs puis lo locâtif y'est que los dus pèrmiérs endicont una relacion d'apartenence, lo locâtif endique rien de plus qu'una posicion.
Ègzemplo : "tocar baiser" = "lo lof du bouesc" (gènitif), "baiserrin toc" = "lo lof diens lo bouesc" (locâtif).
Lo câs côsatif "-(r)egat" vient ben-lèf du mémo mot que lo câs "-(ar)engatik" du bâsco.
Lo câs sociâtif "-(r)ekiń" y'étiêt "-(r)ekin" avant, mas lo "-in" finâl at ètâ dènasalisâ en "-iń", ben-lèf una enfluence du bâsco "-(ar)ekin". Lo câs vient du mot "kcidei" (de "kidei" en ibèro, come "kide" en bâsco).
Lo câs bènèfactif "-(r)relań" at probablament ètâ enfluenciê por la dènasalisacion du sociâtif. Y'es basiê sur "lagun" (come "lagun" en bâsco).
Pronoms pèrsonèls
Pèrsona | Absolutif | Èrgatif | Datif |
---|---|---|---|
1 bak. | na | nek | ni |
2 bak. | xa | xek | xi |
3 bak. | ma | bek | bu |
1 bil. | ta | tek | ti |
2 bil. | ka | kek | ki |
3 bil. | fa | pek | pu |
"bak." vôt dire "senguliér" (vient de bakar), et "bil." vôt dire "pluriél") (vient de byilos).
U contrèro du francês ou du bâsco, é y at gins de fôrma por lo senguliér poli. Por prègiér a una sola pèrsona, quârque sêye, los pronoms senguliérs sont totjorn sèrvis. Mas diens quârques èxprèssions ou construccions de frâses que vegnont du francês, la dusièma pèrsona du pluriél pôt étre sèrvie, mas y'est chiér râro.
Pronoms possèssifs
Pèrsona | Gènitif possèssif | Gènitif honorifico |
---|---|---|
1 bak. | neń | nar |
2 bak. | xeń | xar |
3 bak. | beń | bar |
1 bil. | teń | tar |
2 bil. | keń | kar |
3 bil. | peń | par |
Lo pronom possèssif se bèt aprés la chousa dèsignêe, et la dèclinêson est betâye sur lo pronom. Si la chousa dèsignêe y'est pluriél, rapondre -(a)k a la fin.
Ègzemplos : "bekak neń" = "mes uelys" , "bekak teń" = "nos uelys" (gènitif possèssif), "ili xar" = "ton vilâjo", "ili kar" = "voutron vilâjo" (gènitif honorifico).
Conjuguêsons
Come lo bâsco, l'ivrico at de conjuguêsons poli-pèrsonèles.
La plepârt des vèrbos ont una conjuguêson composâye : é fôt betar lo vèrbo a l'enfinitif puis l'ôxilièro.
Quârques vèrbos ont una conjuguêson sentètica, lors conjuguêsons sont dètâlyêes aprés los ôxilièros.
Por conjugar u futur simplo, rapondre -yen a la fôrma du prèsent endicatif.
Por conjugar u condicionèl prèsent, rapondre be- a la fôrma du prèsent endicatif. L'accent tonico se dèplace sur cét prèfixo.
Ôxilièros
Prèsent endicatif - absolutif
Pronom | Conj |
---|---|
na | nai |
xa | xai |
ma | ba |
ta | tak |
ka | gak |
fa | fak |
Prèsent endicatif - absolutif-èrgatif
nek | xek | bek | tek | kek | pek | |
---|---|---|---|---|---|---|
na | nöux | nöu | nöugak | nöup | ||
xa | xöus | xöu | xöudat | xöup | ||
ma | böus | böux | böu | böudat | böugak | böup |
ta | töix | töi | töigak | töip | ||
ka | köis | köi | köidat | töip | ||
fa | töis | föix | föi | föidat | föigak | föip |
Prèsent endicatif - absolutif-datif
ni | xi | bu | ti | ki | pu | |
---|---|---|---|---|---|---|
na | nuix | nui | nuigak | nuip | ||
xa | xuis | xui | xuidat | xuip | ||
ma | buis | buix | bui | buidat | buigak | buip |
ta | truix | trui | truigak | truip | ||
ka | kruis | krui | kruidat | kruip | ||
fa | fruis | fruix | frui | fruidat | fruigak | fruip |
Prèsent endicatif - absolutif-èrgatif-datif
nek | xek | bek | tek | kek | pek | |
---|---|---|---|---|---|---|
ni | de(a)sax | de(a)s | de(a)sagak | de(a)sap | ||
xi | de(a)xas | de(a)x | de(a)xadat | de(a)xap | ||
bu | de(a)us | de(a)ux | de(a)u | de(a)udat | de(a)ugak | de(a)up |
ti | de(a)dax | de(a)t | de(a)dagak | de(a)dap | ||
ki | de(a)gas | de(a)k | de(a)gadat | de(a)gap | ||
pu | de(a)is | de(a)ix | de(a)i | de(a)idat | de(a)igak | de(a)ip |
Emparfêt endicatif - absolutif
Pronom | Conj |
---|---|
na | nazen |
xa | xazen |
ma | zen |
ta | tazen |
ka | kazen |
fa | fazen |
Emparfêt endicatif - absolutif-èrgatif
nek | xek | bek | tek | kek | pek | |
---|---|---|---|---|---|---|
na | najuxan | najan | najugan | najuban | ||
xa | xajusan | xajan | xajudan | xajuban | ||
ma | nuan | xuan | vuan | tuan | kuan | fuan |
ta | tajuxan | tajan | tajugan | tajuban | ||
ka | kajusan | kajan | kajudan | kajuban | ||
fa | nidan | xidan | vidan | tidan | kidan | fidan |
Emparfêt endicatif - absolutif-datif
ni | xi | bu | ti | ki | pu | |
---|---|---|---|---|---|---|
na | naixan | naian | naigan | naiban | ||
xa | xaisan | xaian | xaidan | xaiban | ||
ma | baisan | baixan | baian | baidan | baigan | baiban |
ta | taixan | taian | taigan | taiban | ||
ka | kaisan | kaian | kaidan | kaiban | ||
fa | faisan | faixan | faian | faidan | faigan | faiban |
Emparfêt endicatif - absolutif-èrgatif-datif
nek | xek | bek | tek | kek | pek | |
---|---|---|---|---|---|---|
ni | xe(a)san | be(a)san | ke(a)san | fe(a)san | ||
xi | ne(a)xan | be(a)xan | te(a)xan | fe(a)xan | ||
bu | ne(a)won | xe(a)won | be(a)won | te(a)won | ke(a)won | fe(a)won |
ti | xe(a)dan | be(a)dan | ke(a)dan | fe(a)dan | ||
ki | ne(a)gan | be(a)gan | te(a)gan | fe(a)gan | ||
pu | ne(a)ien | xe(a)ien | be(a)ien | te(a)ien | ke(a)ien | fe(a)ien |
Empèratif - absolutif
Pronom | Conj |
---|---|
na | xas |
xa | xa |
ta | xat |
ka | xak |
Empèratif - absolutif-èrgatif
nek | xek | tek | kek | |
---|---|---|---|---|
na | nexa | nexak | ||
ma | bexas | bexa | bexat | bexak |
ta | texa | texak | ||
fa | fexas | fexa | fexat | fexak |
Empèratif - absolutif-datif
ni | xi | bu | ti | ki | pu | |
---|---|---|---|---|---|---|
na | nexes | nexex | nexe | nexedar | nexekar | nexep |
xa | exes | exex | exe | exedar | exep | |
ta | texes | texe | texedar | texep | ||
ka | kexes | kexe | kexedar | kexekar | kexep |
Empèratif - absolutif-èrgatif-datif
nek | xek | tek | kek | |
---|---|---|---|---|
ni | xe(a)sa | xe(a)sak | ||
bu | xe(a)us | xe(a)u | xe(a)ut | xe(a)uk |
ti | xe(a)da | xe(a)dak | ||
pu | xe(a)is | xe(a)i | xe(a)it | xe(a)ik |
Diens les fôrmes de l'absolutif-èrgatif-datif, "e(a)" vôt dire que si l'absolutif est senguliér, y'est "e", si l'absolutif est pluriél, y'est "a".
Vèrbo jàkir (savêr)
Prèsent endicatif - absolutif-èrgatif
nek | xek | bek | tek | kek | pek | |
---|---|---|---|---|---|---|
na | nàkix | nàki | nàkigak | nàkip | ||
xa | xàkis | xàki | xàkidat | xàkip | ||
ma | bàkis | bàkix | bàki | bàkidat | bàkigak | bàkip |
ta | tàkix | tàki | tàkigak | tàkip | ||
ka | kàkis | kàki | kàkidat | kàkip | ||
fa | fàkis | fàkix | fàki | fàkidat | fàkigak | fàkip |
Vèrbo jamber (balyér)
Prèsent endicatif - absolutif-èrgatif
nek | xek | bek | tek | kek | pek | |
---|---|---|---|---|---|---|
na | nambex | nambe | nambegak | nambep | ||
xa | xambes | xambe | xambedat | xambep | ||
ma | bambes | bambex | bambe | bambedat | bambegak | bambep |
ta | tambex | tambe | tambegak | tambep | ||
ka | kambes | kambe | kambedat | kambep | ||
fa | fambes | fambex | fambe | fambedat | fambegak | fambep |
Prèsent endicatif - absolutif-èrgatif-datif
nek | xek | bek | tek | kek | pek | |
---|---|---|---|---|---|---|
ni | da(o)mbesax | da(o)mbes | da(o)mbesagak | da(o)mbesap | ||
xi | da(o)mbexas | da(o)mbex | da(o)mbexadat | da(o)mbexap | ||
bu | da(o)mbeus | da(o)mbeux | da(o)mbeu | da(o)mbeudat | da(o)mbeugak | da(o)mbeup |
ti | da(o)mbedax | da(o)mbet | da(o)mbedagak | da(o)mbedap | ||
ki | da(o)mbegas | da(o)mbek | da(o)mbegadat | da(o)mbegap | ||
pu | da(o)mbeis | da(o)mbeix | da(o)mbei | da(o)mbeidat | da(o)mbeigak | da(o)mbeip |
Vèrbo jorar (vegnir)
Prèsent endicatif - absolutif
Pronom | Conj |
---|---|
na | norai |
xa | xorai |
ma | borai |
ta | torak |
ka | gorak |
fa | forak |
Prèsent endicatif - absolutif-datif
ni | xi | bu | ti | ki | pu | |
---|---|---|---|---|---|---|
na | norax | nora | noragak | norap | ||
xa | xoras | xora | xoradat | xorap | ||
ma | boras | borax | bora | boradat | boragak | borap |
ta | trorax | trora | troragak | trorap | ||
ka | kroras | krora | kroradat | krorap | ||
fa | froras | frorax | frora | froradat | froragak | frorap |
Vèrbo jertor (vegnir)
Prèsent endicatif - absolutif
Pronom | Conj |
---|---|
na | nertöi |
xa | xertöi |
ma | bertöi |
ta | tertok |
ka | gertok |
fa | fertok |
Prèsent endicatif - absolutif-datif
ni | xi | bu | ti | ki | pu | |
---|---|---|---|---|---|---|
na | nertox | nerto | nertogak | nertop | ||
xa | xertos | xerto | xertodat | xertop | ||
ma | bertos | bertox | berto | bertodat | bertogak | bertop |
ta | trertox | trerto | trertogak | trertop | ||
ka | krertos | krerto | krertodat | krertop | ||
fa | frertos | frertox | frerto | frertodat | frertogak | frertop |
Vocabulèro
Céta partie est diens cél articlo : https://larpetani.bearblog.dev/arp-ivrico-vocab/
Nombros
Nombro | Ivrico | AFE |
---|---|---|
0 | ćus | /kʃys/ |
1 | bat | /bät/ |
2 | byi | /bji/ |
3 | irur | /ˈi.ð̞ʏr/ |
4 | löur | /lɘwr/ |
5 | baus | /bows/ |
6 | cei | /ʃɪj/ |
7 | cisbi | /ˈʃiz.bɪ/ |
8 | sause | /ˈsow.sɛ/ |
9 | nöuń | /nɘwn/ |
10 | ambar | /ˈɑ̃ʌ̯̃.bɔr/ |
11 | elf | /elf/ |
12 | sfölf | /sfɘlf/ |
13 | ambrak irur | /ˈɑ̃ʌ̯̃.brɔk ˈi.ð̞ʏr/ |
14 | ambrak löur | /ˈɑ̃ʌ̯̃.brɔk lɘwr/ |
15 | ambrak baus | /ˈɑ̃ʌ̯̃.brɔk bows/ |
16 | ambrak cei | /ˈɑ̃ʌ̯̃.brɔk ʃɪj/ |
17 | ambrak cispi | /ˈɑ̃ʌ̯̃.brɔk ˈʃis.pɪ/ |
18 | ambrak sause | /ˈɑ̃ʌ̯̃.brɔk ˈsow.sɛ/ |
19 | ambrak nöuń | /ˈɑ̃ʌ̯̃.brɔk nɘwn/ |
20 | orgei | /ˈor.gɪj/ |
21 | orgeita bat | /ˈor.gɪj.tɔ bät/ |
30 | orgeit ambar | /ˈor.gɪjt ˈɑ̃ʌ̯̃.bɔr/ |
40 | byirorgei | /ˈbji.ð̞ʊr.gɪj/ |
50 | byirorgeit ambar | /ˈbji.ð̞ʊr.gɪjt ˈɑ̃ʌ̯̃.bɔr/ |
50 | erdatun | /ˈer.dɔ.tɘ̃/ |
60 | irorgei | /ˈi.ð̞ʊr.gɪj/ |
80 | löurgei | /ˈlɘwr.gɪj/ |
100 | atun | /ˈä.tɘ̃/ |
200 | byiratun | /ˈbji.ð̞ɔ.tɘ̃/ |
1 000 | mir | /mir/ |